RUTA HISTÒRICA PER SANTA COLOMA
Descripció de l’activitat
Aquesta activitat ens ajudarà a descobrir una mica més la història de Santa Coloma de Farners, per això, hem programat una ruta amb diferents punts de parades i la seva explicació.
Aquesta activitat la podem relacionar amb l’activitat també programada i penjada al blogger anomenada “Descoberta del poble”, ja que mentre realitzem la ruta històrica podem anar coneixent una mica més d’aquest, tot fent les fotos de la part del poble que ens ha agradat més.
Ruta:
1. Sant Sebastià (c/Sant Sebastià, 97)
2. L’Hospital Vell (c/ Sant Sebastià, 91)
3. El Firal (c/Plaça del Firal)
4. Mosaic (c/ Clavé, 23)
5. La Plaça Farners (Plaça Farners)
6. Can Geronés (c/del Prat)
7. El Casino Farnense (Plaça Farners, 13)
8. La confiteria a Santa Coloma. Les Teules (c/Pare Rodés, 6)
9. Les Mesures (Plaça Farners)
10. L’Església Parroquial (Plaça Farners)
11. Les Peixateries Velles (c/Bisbe Gotmar)
12. Cal Fabricant (c/Pare Rodés, 10)
13. Salvador Espriu (c/Jacint Verdaguer, 38)
14. En Serrallonga a Santa Coloma (c/Verge Maria, 3)
15. Parc de Sant Salvador
16. Font de Sant Salvador
17. Sant Salvador d’Horta
Explicació:
1. L’església de Sant Sebastià, destí de la peregrinació més coneguda a la comarca, que recorre els 40 quilometres entre Tossa de Mar i Santa Coloma. Al segle XVI, els habitants de Tossa van prometre al sant que si els guardava de la pesta enviarien cada any un pelegrí a l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma. Des de llavors la peregrinació s’ha realitat sense interrupció cada 20 de gener.
2. L’any 1790 trobem descrit l’antic hospital, llavors adossat a l’església parroquial, on hi havia una capella que guardava el banc on segons la tradició havia nascut Sant Salvador d’Horta.
L’antic hospital havia quedat petit i l’any 1805 es construí el nou edifici de Sant Salvi a partir d’una donació de l’any 1691. Era l’antic hospici o convent de Bellver. L’hospici i la capella foren destruïts durant les guerres carlines del segle XIX.
Durant un temps fou un annex de l’institut.
Actualment hi ha l’escola de música i l’escola d’adults.
3. Al segle XVIII se celebraven a la ciutat, a més del concorregut mercat setmanal, dues fires de bestiar: la de Sant Macià (24 de febrer) i la de Sant Josep (19 de març).
Les fires de bestiar de Santa Coloma eren de les més conegudes i s’hi podia transaccionar especialment animals de tir i, de forma esporàdica, besties destinades a l’alimentació.
Coincidint amb les fires també arribaven gent d’oficis relacionats amb el bestiar.
Les fires de bestiar varen desaparèixer entrat aquest segle, però encara avui es recorda el gran tragí que produïen i el sentit de festa local que tenia cada convocatòria.
4. Mosaic obra de Emilia Xargay, fou una pintora, ceramista i escultora catalana.
5. La Plaça Farners configura l’espai central i més viu de la ciutat. La seva existència és prou recent si tenim en compte que, fins l’any 1874, l’espai era ocupat per la casa senyorial de la família Farners. La casa Farners fou derruïda en part durant la Revolta dels Segadors, fou reparada i destruïda totalment l’any 1874 durant la tercera guerra carlista.
L’ajuntament va adquirir l’espai, l’any 1883, just abans que s’hi materialitzés un projecte de construcció de 14 habitatges. D’aquesta manera les 2 placestes fins aleshores existents (plaça de les corts i plaça constitució) es comunicaran creant un espai suficient per encabir i ampliar el concorregut mercat colomenc.
El mercat: El 27 de juliol de 1344 el Rei Pere el Cerimoniós concedeix a Santa Coloma el privilegi de celebrar el mercat els dimecres de cada setmana. A finals del segle XVII ja es traslladaria als dilluns.
En els segles XVIII i XIX la recaptació del mercat estava a mans de l’església i servia pel manteniment del temple i les festes religioses.
El mercat colomenc era un dels més importants, i això l’ajudar a argumentar l’atorgament de cap comarcal durant la divisió territorial de Catalunya aprovada per la Segona República.
6. Casa modernista de 3 plantes. Les obertures de la planta baixa (2 portes i 2 finestres) presenten llindes molt treballades, mentre que les dels pisos superiors són rectangulars. Destaca la finestra central de la segona planta, geminada i amb una balconada amb barana corbada de ferro forjat. La finestra central del pis superior també té balconada, sostinguda amb 2 mènsules. Cornisa decorada.
Actualment s’està reformant per fer un futur museu.
7. L’edifici “Can Panxo” ha acollit en aquests 2 darrers segles una part importande la vida social de la ciutat. Jutjats, l’Acadèmia i 2 entitats recreatives.
La primera societat recreativa de la ciutat, el Casino Farnense, va néixer aquí l’any 1866 i va subsistir fins el 1874. Llavors el relleva el “Cículo de la Unión Farnense”.
8. Al segle XIX apareixen els primers confiters, així, l’any 1857 trobem a Santa Coloma nou obradors de confiteria. Dos dels més destacats foren els germans Francesc i Joaquim Trias. El 1901, Francesc Trias regentava una pastisseria pròpia al carrer de Vall número 5 (avui c/Pare Rodés) amb el nom de “Tuyarro”.
L’establiment era conegut popularment com a “Cal Merenguero”. Les “Teules” de Santa Coloma han acabat convertint-se en un referent de la ciutat.
9. Referent emblemàtic de la plaça reben el seu nom de l’existència d’unes mesures de pedra per a gra, fetes l’any 1708 i avui desaparegudes, que eren sota els porxos de la primera plaça.
L’impuls i notorietat dels mercats i fires va incentivar la construcció, l’any 1891, d’uns nous porxos adossat a la capella de Nostra Sra. Dels Dolors amb la finalitat d’encabir-hi el gra que es comercialitzava a la plaça.
Entre la construcció de les primeres mesures i les actuals hi hagueren unes fetes amb metall, fusta i forja d’ornamentació.
La seva funció comercial s’ha mantingut fins avui dia i en destaca el mercat de verdures i fruita dels dijous i dissabtes els matins.
10. Lloc de Santa Coloma el qual trobem documentat per primera vegada l’any 898. La primitiva església fou destruïda durant una invasió hongaresa i s’edificà un nou temple, de factura romànica, consagrat l’any 950 pel Bisbe de Girona, Gotmar.
El segle XI es realitza una ampliació a causa de l’augment de població, i actualment només es conserva el campanar de 36 metres.
El 1640 amb la Revolta dels Segadors, l’església fou saquejada per les tropes del general Moles.
La seva façana és d’estil gòtic tardà. Al seu costat si afegí, el 1750, la capella de la Mare de Déu dels Dolors, i l’any 1908, el rellotge sobre el campanar. A l’interior del temple s’hi conserva un orgue instal·lat el 1910.
L’any 1994, Josep Taberner, rector de Santa Coloma, va encarregar a Pujolboira un projecte per col·locar unes pintures a l’església parroquial . Centrant-se en la vida de St. Salvador d’Horta i St. Dalmau Moner.
11. Aquestes estaven adossades a l’església en aquesta petita plaça. La venda de peix era una de les activitats de les quals era titular el comú o ajuntament i que aquest cedia en règim de concessió. El peix, provinent de poblacions costaneres dels voltants, arribava al poble una vegada a la setmana.
12. Construïda el 1876, fou una presó. El 1914 es fer un nou edifici modernista. A la façana destaca la gran balconada, amb columnes i grans capitells, mosaics i barana de ferro forjat. També hi ha un pati interior, amb una font central i diversos motius ornamentals al seu entorn.
13. Encara que pertany a Sinera, la seva Arenys familiar, va néixer l’any 1913 a Santa Coloma de Farners, “La gironina Selva on jo vaig néixer”. Quan tenia 2 anys, passà amb tota la família a viure a Barcelona, on el seu pare havia obtingut una plaça de notari.
14. Antic escorxador i posterior presó de Santa Coloma, ens permet referir-nos a un personatge molt popular que el 31 d’octubre de 1633 fou detingut a Santa Coloma: el famós bandoler Joan de Serrallonga.
Serrallonga havia gaudit de protectors a Santa Coloma, entre ells el mateix rector de Castanyet que li facilitava amagatall i la sortida cap a França.
El bandoler solia tenir acollida a les masies dels voltants. D’aquest masos rebia lliures i menjar a canvi de protecció i de no robar-los.
En el seu declinar de la seva carrera com a bandoler fou traït.
D’alguna manera Santa Coloma va esdevenir el principi de la fi del bandoler home que va donar pas al mite d’en Serrallonga.
15. Espai natural públic, amb més d’un miler d’arbres –sobretot plàtans- creat a l’entorn de la font de Sant Salvador, amb diverses fonts i espais d’oci. Ja al segle XVIII la font de Sant Salvador era utilitzada pels habitants de Santa Coloma, però l’indret no fou d’ús públic fins el 1895. Durant el segle XX s’ha anat ampliant i configurant l’actual parc amb compres i donacions.
16. La Font es troba documentada al segle XVII, ja amb una construcció que tenia com a funció aixoplugar la imatge del Sant i els veus visitants. Des del 1885 hi hagué una petita capella, que fou enderrocada el 1937 en el decurs de la Guerra Civil, coincidint amb l’eliminació de signes religioses, i que canvià fins i tot el nom de la font per Font del Rocà.
Acabada la Guerra Civil es restaurà la font i s’hi construí una petita plaça al voltant.
L’actual font, que brolla d’una gran pedra granítica, data del 1976.
Dins el parc, el Passeig de la Font Picant uneix les dues fonts principals: la font de Sant Salvador i la Font Picant. I al voltant hi trobareu la confluència de les rieres de Sant Hilari i de Castanyet, que formen la Riera Major, amb la resclosa; el parc infantil; el monument a la sardana; arbres (plàtans, arços, til·les, verns, castanyers d’indies, tells, sequoies, pidea, cedres, xiprers, pinastres, alzines, suros,...) i bancs per poder gaudir tranquil·lament d’aquest espai.
17. Neix l’any 1520 a Santa Coloma, a l’edifici de l’Hospital.
Va estar destinat a diverses esglésies, però on es quedà més temps va ser a Horta de Sant Joan. Per això se l’anomena Sant Salvador d’Horta.
En tots els llocs on fou destinat va deixar empremta de santedat i de miracles. La seva fama va arribar fins a la Cort Reial de Madrid, on el rei Felip II va voler-lo conèixer personalment. Com anècdota està recollit que un cop va estar davant el rei el va saludar amb Català, ja que era la única llengua que coneixia.
Aquesta activitat està pensada per a diferents grups d’edats, tant per a cicle mitjà com per a cicle superior, ja que és una activitat molt versàtil, aquesta tant la poden realitzar els mateixos nens o amb tot el grup classe segons el grup d’edat.
Objectius generals
1. Identificar i resoldre l’interrogant que es planteja relacionant els fenòmens de l’entorn natural, social i cultural d’abans amb l’actual.
2. Identificar, analitzar i valorar críticament la intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps.
3. Adoptar compromisos individuals i col·lectius d’actuar en la protecció i millora del medi ambient i el patrimoni cultural.
4. Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats relacionats amb el pas del temps.
Programació de l’activitat
Metodologia:
En aquesta tasca es combina el treball en grup, ja que els alumnes poden interaccionar entre ells posant en comú les dades i la informació que se’ls dóna. Per altra banda, també hi ha una part individual perquè els alumnes han de treballar a partir de les informacions dels llocs que se’ls facilita. Pensem que la metodologia emprada per dur a terme aquesta activitat serà la del petit- científic, ja que aprendran a partir de la descoberta dels diferents punts de l’ itinerari.
Temporalització:
L’activitat està programada perquè duri 1 hora aproximadament, ja que hi ha diferents parades, i depenent del mestre i de les necessitats de l’ alumnat, l’ activitat pot tenir una durada variable. Proposem fer parades a cada punt de la ruta d’uns 5-10 minuts en funció del ritme dels nens/es i de l’ explicació del docent.
Avaluació:
Serà avaluat a partir de l’ observació que faci el docent de l’ actitud i dels aprenentatges dels seus alumnes. El docent ha de dur un quadern per anotar la predisposició dels alumnes i l’ interès mostrat per ells. A l’ aula es pot fer una discussió i posada en comú dels diferents aspectes que han observat i aquesta sessió ha de ser valorada també pel mestre, per exemple: amb les intervencions i aportacions personals de cada alumne, valorar la seva coherència, l’ argumentació i que les justificacions estiguin basades en dades empíriques.
